Dins els oficis que es van perdent, també hi ha el d’espardenyer, ara és un art, però anys enrere una manera de guanyar-se la vida.
L’espardenyer, treballava amb materials com, la fibra d’espart, cànem, tela o jonc.
El calçat d’anys enrere era majoritàriament espardenyes, actualment s’utilitzen per balls tradicionals o culturals.
Totes les colles sardanistes, esbarts, castellers dimonis, etc. És calçat obligat.
Les anomenades espardenyes de pagès són molt apreciades als pobles rurals, per treballar al camp o l’hort.
Les eines que s’utilitzen per fabricar-les són, alena o agulla grossa amb mànec de fusta, aquesta agulla era útil per cosir i unir les soles, robes o vetes.
També s’utilitzava paleta o "paletilla", una peça metàl·lica rebaixada amb forats per passar-hi cordill o veta subjecta a la mà i a més servia de didal protector dels dits de l’espardenyer.
Al poble de Torrelles, hi havia hagut una espardenyeria, regentada per “Toful Juliá (de cal Toful del Recó)" els seus inicis van ser abans
de l'any 1936, es va prolongar fins a la dècada de 1960 (són dades aproximades).
El negoci, era familiar, estava ubicat a la casa de “Can Gener” (en els seus orígens) després de més o menys 10 anys es van traslladar al carrer Major Cal Mixerris), on va treballar fins l'any 1960,hi havia 6 o 7 persones treballant-hi.
Com a nota curiosa l'espardenyer patia una minusvalidesa, quan tenia 16 anys, va patir una malaltia hi van haver d’ amputar-li la cama, la qual cosa no va impedir que treballés i es defenses la vida.
Informació contrastada i autoritzada per familiars i amics.
L’espardenyer, treballava amb materials com, la fibra d’espart, cànem, tela o jonc.
El calçat d’anys enrere era majoritàriament espardenyes, actualment s’utilitzen per balls tradicionals o culturals.
Totes les colles sardanistes, esbarts, castellers dimonis, etc. És calçat obligat.
Les anomenades espardenyes de pagès són molt apreciades als pobles rurals, per treballar al camp o l’hort.
Les eines que s’utilitzen per fabricar-les són, alena o agulla grossa amb mànec de fusta, aquesta agulla era útil per cosir i unir les soles, robes o vetes.
També s’utilitzava paleta o "paletilla", una peça metàl·lica rebaixada amb forats per passar-hi cordill o veta subjecta a la mà i a més servia de didal protector dels dits de l’espardenyer.
Al poble de Torrelles, hi havia hagut una espardenyeria, regentada per “Toful Juliá (de cal Toful del Recó)" els seus inicis van ser abans
de l'any 1936, es va prolongar fins a la dècada de 1960 (són dades aproximades).
El negoci, era familiar, estava ubicat a la casa de “Can Gener” (en els seus orígens) després de més o menys 10 anys es van traslladar al carrer Major Cal Mixerris), on va treballar fins l'any 1960,hi havia 6 o 7 persones treballant-hi.
Com a nota curiosa l'espardenyer patia una minusvalidesa, quan tenia 16 anys, va patir una malaltia hi van haver d’ amputar-li la cama, la qual cosa no va impedir que treballés i es defenses la vida.
Informació contrastada i autoritzada per familiars i amics.
(Varietat d'espardenyes) cliqueu aqui
