Us desitgem Bon Nadal i Feliç 2022!

 

25 de Novembre contra les violències masclistes

 

Història de la Font del Porro

 La finca del mas Segarra està situada a prop de la carretera BV-2005, no es pot accedir si no hi ha autorització expressa. Anys enrere quan el poble era més petit i acollidor érem moltes les persones que hi teníem accés i hi anàvem a buscar aigua, la masoveria en consentiment del propietari ens deixava les claus i podíem omplir garrafes per uns quants dies.

 

A dins de la finca hi ha l’accés que porta a l’antiga planta embotelladora, de l’aigua de Sant Martí extreta de la Font del Porro, una aigua considerada d’excel·lent qualitat, amb propietats medicinals.

 

Se li diu aigua de Sant Martí en honor al patró del poble, i la font està decorada amb un mosaic amb la seva imatge a l’interior de l’edifici.

 

Actualment l’edifici està molt abandonat, ple de vegetació i amb signes de deteriorament sobretot a la teulada.

 

A l’esplanada de davant de la font hi havia una taula i seients de pedra rodons, molt característics per les trobades socials que s’hi feien, on la gent es reunia per fer dinars i  berenars.

Pels boscos del voltant es podien trobar diferents tipus de Bolets, àpat característic d’aquestes trobades.

 

 

 

Revista digital Bocins Torrelles

 Us presentem la revista que hem creat per fer un petit recull dels treballs que hem estat realitzant dins del bloc de Bocins de Torrelles.

Per veure la revista feu click al següent enllaç: https://issuu.com/potorr.../docs/la_finestra_de_bocins_-vol1

Sant Jordi 2021

Us deixem una petita historieta animada de la Llegenda de Sant Jordi creada amb l'aplicatiu Scratch, feu clic a sobre de la bandereta verda per començar a visualitzar-ho. 

 

Llegenda de Sant Jordi segons Joan Amades. 

Aquest és el text d'una versió moderna de la llegenda de Sant Jordi i el drac, publicada al llibre "Costumari Català. El curs de l'any, volum III", recollida per Joan Amades. 

"Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. 

Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de pressa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre.

 La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haverla de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina.

 El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre. I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí. El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.” 

 

US DESITGEM BONA DIADA DE SANT JORDI 2021

8 De març de 2021 Dia de la Dona

 

DIA DE LA DONA   marc, 2021

REFLEXIÓ

 

El millor que podríem fer pel dia de la dona és no haver-lo de celebrar, seria una fita aconseguida. Igualtat de gènere, les persones som iguals intel·lectualment  parlant. 

Hi ha un  dia dedicat a l’home? No!!!, no hi ha cap necessitat.

Les dones som dones cada dia, som persones, no hem d’oblidar-ho mai.

Haurem assolit la igualtat quan hi hagi un temps on la celebració del dia de la dona la veiem llunyana i quelcom anacrònic.

Bocins de Torrelles.

 

Ofici de Boscaters

 

Dintre  l’ofici de boscater hi havia diferents especialitats; uns es dedicaven a desbrossar el bosc i a fer feixines de la brossa, que es venia per a combustible. Altres tallaven els pins, cosa que requeria molta habilitat per calcular cap a on cauria el pi per evitar accidents. Altres pelaven i tallaven els troncs dels quals en feien estelles( Estelladors). Altres ( Costalers), de les branques dels pins en feien costals que es portaven principalment als forns de pa. Altres dels troncs en feien carbó (Carboners). I finalment els Carreters, que es dedicaven a distribuir la fusta i la llenya per tots els pobles del voltant.

 

 

Un dels oficis que s’han perdut i volem posar en valor i recordar-ho és el de Boscater.

Hem fet una entrevista a una  de les poques persones  (boscater) que hores d’ ara ens pot explicar en primera persona els trets d’ aquest ofici.

Narcís Roig  ens explica:

Hi havia diferents colles, la seva feina consistia en tallar arbres i aprofitar tots els trossos / la llenya grossa per fer mobles i caixes/ la més prima en feien Costals/ també feien Gavella / Carbó  i  de l‘Escorça se’n feien tints .

Tot el material que se’n treia del arbres, era venut a diferents llocs (Prat, Gravà ,Sant Boi Viladecans, Torrelles Sta.Coloma etc).

El transport es feia  primer amb carros i després amb  camions ( 9 tones) 3 al dia

Els boscaters anaven a treballar amb bicicleta ( si anaven lluny) i caminant si es quedaven pels boscos de Torrelles.

Les eines que utilitzaven eren molt elementals i rústiques ( destral  i xerrac) i un petit instrument ...... per treure l’ escorça..

Ocasionalment també anaven a treballar pels Pirineus, Cerdanya, Bergadà.

En aquestes ocasions el transport el feien amb vehicles dels mateixos propietaris.

Dormien en pallés sacs o alguna habitació adequada per ells.

Va esser una vida dura. Es mereixen tot el nostre respecte i admiració.

 

Records de Sant Pau, antic ofici Boscaters.

Per motius que tots coneixem, aquest any no es podrà dur a terme la Festa de Sant Pau com la coneixem habitualment, hem volgut fer una menció especial al concurs d'Estellar, un acte que té com a objectiu principal promocionar els antics oficis de Torrelles, com és el cas dels Boscaters.

Hem realitzat la composició d'imatges del concurs de diferents anys perquè pugueu veure una representació gràfica, esperant que l'any vinent puguem tornar a gaudir del tradicional concurs d'Estellar! 

A continuació us deixem la informació referent al concurs de la pàgina web oficial de l'Ajuntament de Torrelles.

La població de Torrelles complementava al segle XIX la feina agrícola amb l'explotació del bosc, arribant a ser el principal abastador de llenya dels municipis de la vall baixa del riu Llobregat. Els treballadors del bosc eren els boscaters, un ofici que, amb la pèrdua de valor de la fusta, va anar desapareixent. En aquest context, a principis dels anys 80 neix a Torrelles una certa consciència de la pèrdua d'antics oficis i de la memòria dels més grans davant el ràpid creixement del poble. Així, l’any 1982 va néixer el Concurs d'Estelladors, per recuperar i difondre els oficis del bosc, especialment la feina d'estellar (obrir troncs de diferents diàmetres amb només uns tascons, una maça, i, ocasionalment, amb una destral). El Concurs d’Estelladors s’ha arrelat com una de les tradicions amb la què més gent s’identifica, sent un dels actes més importants de la Festa Major de Sant Pau. Hi participen antics boscaters o llenyataires, però cada cop hi ha més joves cosa que assegura la continuïtat d’aquest concurs. L’any 2000 es va decidir recuperar de l’oblit altres feines dels boscaters com el de talar, serrar, treure l’escorça o desbrancar. Així va néixer la Mostra d’oficis del bosc. El 2020 canvia el nom per Concurs d’Estellar per evitar el biaix cap a un sexe o gènere social determinat.